Cenicienta (2015, Dir. Kenneth Branagh)

Cenicienta (2015, Dir. Kenneth Branagh)

El conte de "La Ventafocs" es prou conegut per tots, així dons la cinta de K. Branagh no es mulla gaire, la historia es tan lineal que quan s'afegeix alguna pinzellada de color aviat queda diluïda per el tradicional melodrama, la veu en of de la Fade Madrina que ens guia al llarg del conte, ens recorda de manera massa insistent la puresa d'esperit d'Ella (Lily James) i acaba per perdre bona part del seu significat. ("La Ventafocs" de K. Branagh no te ni de lluny la màgia dels clàssics Disney.)

 

Les prop de dues hores de metratge son con un viatge amb carrossa de pega, per alguna destinació turística europea; una visita guiada per les localitzacions mes representatives de la ciutat, on no i poden falta els jardins de palau, el castell i la seva majestuosa sala de vall; el disseny de vestuari juntament amb l'escenografia son enlluernadors, l'arribada ha palau d'Ella amb un encisador vestit de seda blau, igual que en la versió animada, (La Cenicienta, 1950) el seu posterior vall amb el príncep amb banda sonora de fons de Patrick Doyle, ens apropa momentàniament a la màgia perduda del Disney clàssic.

Ella i el Princep (Lily James i Richard Madden) a Cenicienta (2015, Dir. Kenneth Branagh)

 

L'anècdota:

Els mes petits de la sala preguntaven als seus pares, per que plora? (El Princep) Serà que les noves generacions son menys sensibles a la desgracia aliena o la qualitat interpretativa dels actors es tan limitada que no pot emociona les animes mes pures.

 

La frase:

Ella. (Lily James)

- Que sea lo que se hace, no es razón para que deba hacerse.

 

Ella i el Princep. (Lily James i Richard Madden)

- Todos te están mirando.

- Creeme, te están mirando a ti.

Fade Madrina. (Helena Bonham Carter)
- Que es un tazón de leche? Nada... Pero la bondad lo convierte en todo.